Les universitats de Deusto, Pontificia de Comillas i Ramon Llull varen organitzar conjuntament el 16-17 de juny unes “Jornadas Universitarias de Innovación docente” en el marc de la col·laboració estratègica que mantenen aquestes tres universitats en la seva comú aposta per l’excel·lència universitària, concretada en el Programa Aristos Mundus 2015, per optar a la distinció per part del Ministeri com a Campus d’Excel·lència Internacional.
De les moltes comunicacions i intervencions interessants em centro en descriure i comentar breument la conferència sobre els reptes de la innovació en l’educació que va realitzar el professor Javier Martínez, gerent de Catenaria i expert en gestió del coneixement. Va ser una conferència molt clara i un punt provocativa sobre com canviar i innovar en a partir de canviar la concepció convencional que seguim tenint de l’educació. Passo a explicar alguns dels punts destacats d’aquesta visió i a fer-ne un breu comentari.
Javier Martínez ens insistí, amb dades i exemples eloqüents, en que les persones oblidem bona part del que hem après, i també que els continguts que aprenguérem a l’escola ens han estat bastant poc útils. L’escola encara està pensada per un tipus de mon que, a parer del conferenciant, ja no existeix com era la societat industrial. Aprenem encara amb els motlles que un dia es van generar per aquell tipus de societat. Aquí hi ha una crítica implícita de que en general no ho estem fent prou bé. Això ens interpel·la i és positiu.
Hem de canviar la forma d’entendre l’educació i la mateixa educació. Per aquest propòsit va exposar com la memòria humana reté el que experimentem i perquè això passi es requereix que hi hagi sorpreses, emocions, també errors i sobretot acció. Cal estar involucrat per aprendre. És més important per tant centrar l’educació en el coneixement de com s’aprèn que en ensenyar. I és que aprendre –en paraules seves- és un impuls, les persones desitgem aprendre. Per aprendre d’aquesta forma calen varies coses: voler aprendre, objectius, fer-se preguntes, i pràctica. I aquesta última ha d’involucrar fracàs, reflexió i “feedback”. Son doncs importants els desafiaments que obliguin a pensar i mobilitzin a aprendre.
Al final el que demanen les famílies respecte l’educació dels fills, també els qui busquen candidats per un lloc de treball o els mateixos estudiants, coincideix bastant: Allò que és important aprendre no té molt a veure amb els coneixements sinó amb capacitats i actituds personals, el que ara s’anomenen les competències genèriques o transversals: responsabilitat, treball en equip, creativitat, capacitats de comunicació, etc... Javier Martínez ens presentà estudis ben significatius per il·lustrar aquesta afirmació.
El breu comentari meu: Centrar l’educació en la motivació natural per aprendre en lloc de dedicar-se només a transmetre coneixements és sens dubte un necessari primer pas. Benvingut sigui aquest pas que ens proposà Javier Martínez, però no ens podem conformar i quedar-nos aquí. Es veritat que la humanitat s’ha desenvolupat gràcies a aquesta motivació o –quasi instint- per aprendre, però també ho ha fet a partir d’aprendre de l’experiència dels altres. I l’experiència dels altres és també una experiència narrada, explicada, recopilada i escrita. Està molt bé aquesta búsqueda espontània, des de zero, a partir de les motivacions naturals, seguint el desig d’aprendre, però també hi ha desig d’aprendre a ser. I això es dona a través del món simbòlic a partir per exemple dels mites, les narracions, els rituals, les arts, etc. que cada cultura humana té. No estem parlant de transmetre coneixements sinó experiència de vida, sentit i propòsit.
Vaig tenir la ocasió de parlar-ho detingudament amb en Javier Martínez i vàrem estar d’acord. Breument: Si que és important seguir la motivació per aprendre, però no ho és menys l’aprendre a ser. Per això totes les cultures humanes tenen també tradicions religioses i espirituals que contenen aquesta experiència col·lectiva dels que ens han precedit i que ens ajuden en el camí d’aprendre a ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada