Aquestes pàgines tractaran de la Universitat i l’Educació en general però sobretot de l’Educació Superior. Les entrades estan sota les etiquetes genèriques “Universitat” i/o "Educació".
Mai hauria pensat de jove que una part molt important de la meva trajectòria professional seria la dedicació a la gestió i a la política universitàries. Si que havia estudiat pedagogia i des que vaig poder-ho reflexionar amb prou consciència vaig adonar-me que volia dedicar-me a l’educació de persones i millor de joves i adults, però va ser inesperat quan per una procés d’elecció entre professors, i amb el suport imprescindible de persones com el Jaume Bayó (a.c.s.), l’Andreu Oliveras, el Josep Vidal i sobretot el Dr. Salvador Pié em van fer la confiança, quan era molt jove (27 anys) de donar-me una primera responsabilitat com a cap d’estudis de l’Escola de Mestres Blanquerna, amb el nomenament del llavors Cardenal Jubany. Va ser una experiència molt interessant doncs vaig poder incidir en la millora de processos de gestió (com a matemàtic m’agradava la precisió en els processos). A més a més en aquells anys s’iniciaren les primeres reunions per la creació de la Universitat Ramon Llull en les que vaig poder participar.
Des del principi vaig entendre que havia de contribuir a fer una universitat diferent a la que jo havia tingut, centrada en la persona i que formés integralment. Així vaig implicar-me en un primer projecte de Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació. Aquesta facultat impartiria estudis de Psicologia, Pedagogia i Psicopedagogia . Vaig voler imaginar un replantejament del mètode Blanquerna a partir de la visió del que creia que havia de ser la universitat i vaig redactar els primers esborranys del que vàrem denominar després treball de Seminari. Aquella primera comissió amb l’Andreu Oliveras, Alex Damians, Miquel Tresserras, Francesc Rovira i jo mateix vàrem posar les bases del que havia de ser la nova facultat, amb uns principis que s’anticiparen gairebé en 20 anys al que després s’ha denominat procés de Bolonia.
El Dr. Salvador Pié em va fer la confiança als meus joves 29 anys de nomenar-me degà en funcions de la inexistent encara facultat, que un curs més tard, el 91/92 iniciaria el seu camí, convertint-me en el seu primer degà. Varen ser uns anys fascinants de treball molt intens però amb una gran satisfacció d’avançar per un territori nou que amb quatre cursos assolí ja els més de 3000 alumnes. Entretant em vaig implicar també amb el projecte de creació de nous centres l’Escola d’infermeria i Fisioteràpia i la Facultat de Ciències de la Comunicació. No tot varen ser èxits, algun projecte es va quedar pel camí. Tampoc ho vaig fer sol sinó amb altres persones, però vàrem lograr convertir en realitat i engrescar persones en el que fou l’embrió de la Blanquerna actual. En un acte de graduació de la primera promoció, Blanquerna em va agrair aquell treball amb la concessió de la placa honorífica com a “primer graduat” de la Facultat que havia contribuït a crear.
Entretant ja he anomenat que s’estava gestant la universitat Ramon Llull en reunions entre el Cardenal Jubany i diferents institucions vinculades a l’Església de Barcelona. Vaig tenir el privilegi de participar en moltes d’aquelles primeres reunions, sobretot en unes que eren les de la denominada Comissió Acadèmica que havia de integrar acadèmicament els centres. Amb el primer equip rector format pels Drs. Coll, Gassiot i Martí es va veure la necessitat de la presencia d’algú de Blanquerna i d’algú que podés organitzar la Secretaria General. Així es com vaig ser nomenat primer Secretari General de la Universitat Ramon Llull i vaig tenir el privilegi d’iniciar la singladura acadèmica d’aquesta universitat a partir d’estructurar tots els procediments universitaris. Altra cop era un territori nou: érem la primera universitat privada en un context de forta tradició d’universitat pública. Havíem d’obrir camí amb les administracions d’aquí i d’allà i no sempre fou fàcil. També havíem de trobar el to en els nostres actes públics, crear un estil i trobar un encaix a la societat a partir de saber explicar el nostre projecte. Vist en perspectiva podem fer un bon balanç del camí fet. Amb algunes dificultats lògiques dels camins nous, l’experiència adquirida ens va col·locar en el lloc d’una universitat de referència per moltes universitats privades i finalment també per moltes públiques.
Un cop aprovats els estatus, es va escollir un nou rector que em va fer la confiança de nomenar-me Vicerector Acadèmic/Secretari General, càrrec que vaig mantenir durant tota l’etapa del rectorat del Dr. Gassiot. Aquests anys foren els del creixement, incorporació de centres i coneixement entre nosaltres, havent de confrontar la realitat de la col·laboració a partir de cultures, visions i tradicions diferents. Fou un període exigent però fascinant. L’experiència de conèixer centres com IQS, La Salle, ESADE, Facultat de Filosofia, Pere Tarrés, i altres, així com les persones concretes que estan al darrera d’aquestes institucions ha estat una experiència inesborrable.
Encara hi hagué una etapa més, amb la rectora Gimenez-Salinas, que em feu confiança per quatre anys més. Va ser l’etapa del procés Bologna i d’augment de la presència social de la universitat. Per aquestes col·laboracions el Patronat em va concedir per unanimitat, el 2006, la Medalla d’Or de la Universitat.
Son moltes les experiències i creacions d’aquestes etapes en aspectes com professorat, estudiants, plans d’estudis, títols, processos acadèmics, política de qualitat, relacions institucionals, comunicació, relacions internacionals, que són els àmbits en els que em vaig dedicar durant períodes més curts o més llargs. Un projecte important va ser la creació de la universitat d’estiu Ramon Llull de la que vaig esdevenir el primer director, amb les seva subseu a Puigcerdà, llavors.
Vaig tenir també una intensa experiència internacional. Vaig aprendre del funcionament de les universitats nord-americanes en les estades a la Ohio University, la Case western Reserve University i la Columbia University. Per altra banda quan el Dr. Gassiot va ser nomenat president de la FUCE (Federació d’Universitats Catòliques Europeees) em vaig implicar en alguns estudis o ponències per encàrrec dels rectors europeus del consell de la FUCE. Això em va portar a conèixer de prop les universitats catòliques europees dels diferents països. Una altra experiència va ser la concessió l’any 1998 de la Beca Eisenhower, beca que consistí en representar Espanya en un programa de formació pel lideratge i de visites a més de 100 professionals al llarg de tot Estats Units. El meu tema va ser la política educativa i universitària als Estats Units. Vaig poder visitar les principals universitats i agències federals nord-americanes i introduir-me en el sistema polític dels USA.
He publicat llibres i articles en revistes internacionals sobre la política universitària, i he dirigit algunes tesis doctorals i participat en diferents tribunals sobre temes de gestió universitària i temes afins. AQU Catalunya i la CNEAI van acreditar la meva recerca que recull, en part, aquesta experiència i dedicació a la política universitària.
