Nelsa Curbelo: "El amor tendrá la última palabra"

(Article publicat a Catalunya Religió. Dill. 20/02/2012)

Molts elements s’ajuntaven en la cerimònia de concessió del doctorat “honoris causa” per la universitat Ramon Llull a la Dra. Nelsa Curbelo del dia 10 de febrer. En primer lloc era el primer doctorat “honoris causa” que proposava laFacultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Aquest és un clar indicatiu de la vocació universitària d’aquestes disciplines i de la Facultat. Aquesta vocació anava acompanyada de la il·lusió que el professorat i direcció de la Facultat i també el Patronat de la Fundació Pere Tarrés van posar en aquest acte.

En segon lloc va ser un acte en el que es va donar una circumstància poc freqüent en les universitats. Apart de la lectura de l’acta de nomenament, hi intervingueren només dones: la Dra. Anna Berga, que feu l’elogi dels mèrits de la Dra. Nelsa Curbelo, la mateixa Dra. Curbelo que va fer el discurs com a doctora, i la rectora de la Universitat Exma. i Magfca. Dra. Ester Giménez-Salinas, que va fer el discurs d’acollida de la nova doctora. Ho dic com a signe positiu de la gran normalitat que la dona té en la nostra Universitat i pel, podríem dir-ne, caràcter femení de l’acte. Aquest es manifestava en la sensibilitat especial, la cura i importància dels detalls, l’elecció de les cançons de la coral, el to atent i afectuós, el llenguatge personal i emotiu,... Tot això en una institució que té molt també de “femenina” ja que és, com se sap, “alma mater”. 

El fet que més volem destacar tanmateix és la profunditat humana i la importància de la tasca de la persona a la que es va concedir el grau de doctor honoris causa, la Dra. Nelsa Curbelo, que ’ha distingit –com digué la Dra. Anna Berga en la seva intervenció elogiant els mèrits de la doctora - per la lluita per la pau i els drets humans. La Dra. Berga esbossà la biografia de Nelsa Curbelo: Va néixer a l’Uruguai i va formar part uns anys d’una comunitat religiosa de les germanes del Sagrat Cor a França. Filla d’una família no creient, va amagar la seva aventura religiosa als seus pares, aventura que només coneixia la seva germana bessona –que estava present també en l’acte-. Va estudiar Teologia a Toulouse i després d’un període en un barri obrer de Pamplona, va ser destinada a Riobamba (Equador). Va deixar l’hàbit, però la Fe ha continuat essent una part central de la seva vida. Va formar part de diferents organitzacions, tanmateix el treball més conegut seu és el que va realitzar amb joves “pandilleros” (prefereix aquesta denominació en lloc de la de bandes, per les connotacions que té aquesta paraula). Lidera actualment la organització “Ser Paz para vivir juntos” a Guayaquil (Equador), que promou processos de pacificació i educació en valors entre joves que estan en situacions de risc i marginació.

La rectora Ester Giménez Salinas va intervenir al final de l’acte, amb paraules acollidores i càlides, donant la benvinguda a la nova doctora. Va destacar la importància del Treball Social com a ciència i el seu lloc a la Universitat. També recordà la importància de la Declaració dels Drets Humans i de la igualtat d’oportunitats, que en massa ocasions s’incompleixen–digué-. També va parlar dels Drets del Menor, que ens obliguen a respectar els drets de tots els nens i nenes independentment lloc de naixement, progenitors, gènere, religió o origen social. 

Moltes coses són singulars de la Dra. Curbelo. Es fa difícil resumir la seva intervenció i explicar l’atenció i emotivitat amb la que es seguí tota la seva narració. Destacaré algunes claus de la seva aportació, amb paraules seves, per compartir amb els lectors la importància del seu treball:

1. És primordial actuar, és a dir canviar l’estat de les coses mitjançant l’acció. Cal canviar les persones, superant la por a l’altre.

Sobre el desafiament del treball amb “pandilleros y pandillas” recordà que ja Einstein plantejà com: “ningún problema puede ser resuelto desde el mismo nivel de consciencia que lo creó. Debemos aprender a ver el mundo desde otra perspectiva”. Ella afegeix : “Y actuar en otra perspectiva”. La causa del problema és que: “En conjunto hemos desarrollado un gran miedo al otro, a los otros, y esto genera expulsiones, exclusiones, fanatismos de todo tipo: políticos, sociales, religiosos, deportivos”.

Per acostarse a la solució recorda que: “Uno de los seres humanos más admirados por todo tipo de civilizaciones es Francisco de Asís, que propuso una vida senzilla, gozosa, en comunión entre los seres humanos y la naturaleza toda”. El punt de partida és que totes les persones compartim la “necesidad de encontrar el sentido de la propia vida, del mundo, de la existencia”.

“La igualdad es una aspiración no una realidad. Por esto el mundo es diferente desde donde se mire y donde se viva”. Per canviar la realitat “Ser Paz” ha lograt en aquests darrers anys la “capacitación técnica de mas de 6000 jóvenes en alto riesgo con la creación de microempresas”. 

2. Per superar els conflictes s’ha d’actuar des de la tolerància, la comprensió, l’empatia. També hi ha una necessitat de buscar una autèntica autoritat.

“Con el tiempo he aprendido a ver mas allà y más adentro de lo que se dice y lo que no se dice. He descubierto la hermandad profunda de los seres humanos y aprendí a creer en el potencial enorme de la comprensión, la tolerancia, la capacidad de escuchar”.... “Muchas veces he estado con asesinos adultos y jóvenes, extorsionadores y corruptos y me pregunto: ¿Cómo he llegado yo hasta aquí y como se han convertido ellos en lo que son? Aprendí que no hay una gran diferencia entre un pandillero, un congressista , un medico, un professor, un periodista, un santo... Nuestros miedos y esperanzas más profundos son bastante similares”.

Nelsa Curbelo parteix d’una comprensió de la natura humana: “La sed de afectos es determinante en la aparición de grupos más que la pobreza y la marginalidad”. 

Tantmateix cal anar a l’arrel dels problemes: “Ser pandillero plantea una forma de vivir la Ciudad, la Polis. Nos encontramos frente a un acontecimiento político que tiene sus propios códigos, alfabetos, música, jerga, estructuras. Representan una cultura en la que el manejo del poder y la violència, comprendida como ejercicio del poder, estan siempre presentes”. Cap violència no és bona solució ja que: “La violència puede hacernos obedecer però genera miedo, sumisión, no poder. El poder real requiere entendimiento, cooperación y su fruto es la libertad”.

Ens recordà també moments emotius que va viure com el moment de l’entrega d’armes en el Barrio de Paz.

3. Nelsa Curbelo treballa des del sentit d’unes conviccions que tenen unes arrels profundes en l’espiritualitat cristiana.

“Viví en Francia donde se echaron las bases de una espiritualidad profunda”. Cita un cas: “Buscábamos cadaveres de campesinos víctimes de la lucha de tierras, ejecutados por policias en cementerios clandestinos. Tenía delante de mi a torturadoes y campesinos que habian sobrevivido. Me preguntava en que momento se produjo tal quiebra en la vida de los torturadores que fueron capaces de llegar a tales aberraciones de insensibilidad y uso del poder. Y supe que la educación era fundamental para lograr cambios, porque en la tarea de reinventar el mundo que este cambio de época nos demanda, los paradigmas han hecho crisis, y es necesario poner vino nuevo en odres nuevos, en palabras del Maestro”. 

Per molts anys a la Facultat per aquest doctorat “honoris causa” tant merescut, desitjant que aquest primer doctorat sigui llavor per molts més, encara que siguin “laboris causa”. I una frase-síntesi de la Dra. Curbelo per acabar:

“En nuestra vida y en la historia que todos construimos el amor tendrá siempre la última palabra, es mi convicción más profunda”.

Newman-Adams, dues visions sobre l'educació superior

(Article publicat a catalunyareligio.cat. Dill, 6/2/2012)

En un article anterior valoràvem l’aportació del Cardenal Newman a la concepció de l’Educació Superior Catòlica. Anem ara a contrastar la seva aproximació amb la de Henry Adams (1838-1918), un contemporani seu dels Estats Units. Pretenem entendre com aquestes perspectives del S. XIX van influenciar l’Educació Superior i com van marcar-la de tal forma que en certa manera perduren encara avui.

Qui va ser Henry Adams? Per què és important?

Henry Adams provenia d’una família pertanyent a una certa aristocràcia nord-americana, per dir-ho d’alguna manera: Un besavi seu havia estat John Adams, un dels pares fundadors dels Estats Units, per cert ja sensible respecte de la importància de l’Educació. A mitjans del segle XIX Adams va ser un estudiant del Harvard College, experiència que va deixar escrita en un llibre “The education of Henry Adams” (1907), on explica la seva experiència al College i la seva visió de l’Educació Superior. Per fer-nos una idea de la influència d’aquest llibre cal dir, per exemple, que la Modern Library va posar-lo en primer lloc d’entre els llibres anglesos de no ficció de tot el segle XX! No és poca cosa tenint en compte que tracta d’un llibre amb idees sobre Educació Superior. El llibre d’Adams és introspectiu, però tracta el mateix tema que el llibre de Newman que havíem referit anteriorment: La relació de la tradició cristiana amb la Modernitat.

Es molt interessant la comparació que fa entre Newman i Adams el Dr. Michael J. Buckley (S.J.) del Boston College, una de les 10 universitats privades amb més demanda dels Estats Units i que vaig poder visitar el 1998. Newman i Adams foren ambdós: persones amb molta sensibilitat, percepció i disciplina; persones amb capacitat persuasiva i d’argumentació; persones amb llenguatge flexible; i també persones exigents amb els estàndards per avaluar l’assoliment de les fites humanes. Ambdós , per tant, valoraren l’educació humanística. Per Buckley tanmateix les diferents aproximacions que tingueren respecte el compromís amb el cristianisme, marca encara el debat en la formació universitària d’avui. 

De Newman en vàrem parlar una mica. I que pensava Adams?

En paraules d’Adams, en l’obra que hem citat: “El més sorprenent de l’educació és que no arruïni a tothom qui hi està involucrat: professors i estudiants”. “A Harvard, el 1858 aquesta ferida era tanmateix més petita”. Adams explica com a Harvard s’ensenyava poc contingut i amb mals mètodes, però al final aquesta educació deixava la ment oberta, lliure de biaixos, ignorant de fets però dòcil. Els graduats tenien pocs prejudicis, coneixien poc però la seva ment restava flexible, disposada a rebre coneixement.

El P. Buckley exposa com la visió d’Adams demostra com a la seva època s’havia reinterpretat el Calvinisme originari dels fundadors de Harvard . Els cursos de Teología no són especialment recordats per Adams. De fet Adams exposa com en aquell temps ni el President ni els estudiants es prenien el contingut de l’educació massa seriosament. La clau per Adams és que: “El College oferia avantatges vulgarment anomenades com a socials, més que mentals”.

Adams volgué recordar en el seu llibre que un parent seu li va dir el dia de la graduació que havia fet el discurs de promoció amb poc entusiasme. La calma, desapassionament, hàbit crític de la ment, són actituds distants respecte –com les anomena Adams- les conviccions inflamades. Així valora la importància d’escapolir-se dels principis fixos. Per Buckley és un clar senyal que Harvard havia atenuat els principis cristians. Estem parlant de mitjans del segle XIX.

Per Newman, en canvi i tal com exposàrem, els principis cristians son la font de la integritat de la Universitat. La universitat és entesa com a producte del Cristianisme. Així el resultat de l’Educació és l’hàbit filosòfic de la ment: Cultivar l’intel·lecte per discriminar les conviccions i enfortir-les. També dona, per tant, importància al que es denomina als USA com Educació Liberal (Humanitats) però pensava clarament que: “Sense principis que serveixin l’intel·lecte per construir damunt d’ells no és possible la discriminació de les conviccions, ni tampoc la comprensió de les conseqüències dels propis actes”.

Per Buckley: Els dos estudien el propòsit i caràcter de l’Educació Superior: Per Adams el desenvolupament social de facto és valorat per damunt del desenvolupament mental, per Newman és just al revés. Per Newman: “El desideratum no son les maneres i hàbits del ‘gentelman’, que poden ser adquirides per altres vies: per una bona societat, viatjant o per la gràcia i dignitat innates de la ment Catòlica”. Així –pensa Newman- el comandament sobre els nostres poders no es guanya sense esforç i exercici d’anys. Aquest és per Newman el cultiu real de la ment.

Són doncs dues maneres d’entendre la relació entre Cristianisme i Modernitat: una liberal, i l’altre tradicionalista, si els hem de posar una etiqueta. Per tradicionalisme en tot cas volem dir revitalitzar la tradició incloent la Modernitat, eh?

Buckley exposa que, així com Harvard va florir com una de les millors universitats del món a través dels anys, Newman i el seu ideal d’Universitat Catòlica, iniciat a Dublin el 1882, al final en certa foma va fracassar un anys més tard, quan la Universitat Catòlica va esdevenir un University College dins la Universitat Reial d’Irlanda. Tanmateix la perspectiva de Newman va restar com un ideal de la Universitat Catòlica, ideal que va impulsar la fundació de diferents Universitats Catòliques a tot el món, i que en bona part resta recollit com a llegat en la Constitució Apostòlica sobre les Universitats Catòliques ”Ex-corde Ecclesiae” de Joan Pau II .