Aquest bloc tracta també de l’espiritualitat com una dimensió essencial de la persona. En el meu cas aquesta espiritualitat l’he pogut desenvolupar des de la religió cristiana-catòlica. Les entrades en el bloc estàn sota les etiquetes "Espiritualitat" i "Religió".
Les vivències que es refereixen a la dimensió espiritual poden començar ben aviat, com és el meu cas. Ja la meva àvia em llegia -de molt petit- textos espirituals escrits per Sant Antoni M. Claret, que li havia fet arribar el seu oncle Jaume (James) Tort, missioner Claretià que estava a Chicago. A la meva família, sobretot a casa dels meus avis on passava llargues temporades quan jo era petit, era habitual resar el rosari, així que aquesta actitud de reverència, pregària i recolliment espiritual la vaig poder viure abans de saber-la reflexionar. Per altra banda el meu pare és una persona de conviccions catòliques i ens va saber educar des d’aquestes conviccions. Amb el seu sentit de la moralitat, que contrasta amb l’esperit definitivament més pràctic de la meva mare, sens dubte va contribuir a confegir el meu caràcter.
Vaig rebre la meva educació primària als escolapis. Era l’època quan els mestres eren també sacerdots: Uns eren mestres sacerdots i els altres sacerdots mestres. Així que vaig ser educat en la més genuïna tradició catòlica catalana, que en mans dels escolapis tenia un to rigorós i exigent, però amb els seus moments de distensió propis d’una ordre arrelada al país i la seva gent. A vegades la gravetat i el respecte podien relaxar-se en les situacions informals. L’educació era cristiana com per infusió, tot hi acompanyava. Per altra banda, i tornant a un nivell més familiar, l'oncle de la meva mare, el P. Jaume Roca, era escolapi. Recordo també algunes converses de petit amb ell exhortant-me i animant-me a ser un bon cristià i donant-me alguns consells. Devia veure que hi havia coses per corregir...
No explico pas tot això per donar a entendre que ja va quedar tot decidit quan era petit. Ni molt menys! Tot això que explico no era pas tant excepcional en el meu entorn. Quantes persones de la meva generació i de generacions precedents amb experiències semblants varen tancar més tard la porta a la religió?! Un cop vaig ser més gran vaig també plantejar-me questions, això si, vaig voler anar a fons i vaig lluitar contra l’ambient escèptic i agnòstic imperant en els entorns universitaris i cívics en els que em vaig moure. Aquest contrast, junt amb altres experiències, va obligar-me a pensar amb veracitat i anar més al fons de mi mateix. Així doncs vaig seguir un camí d’aprofundiment interior.
En aquest camí m’han acompanyat les lectures, també l’intent de comprensió de la litúrgia i els rituals així com els diàlegs amb persones que m’han revelat aspectes claus que necessitava per avançar. També m’ha ajudat la comprensió més intel·lectual. A la llicenciatura de Filosofia i Ciències de l’Educació ja em vaig interessar per qüestions filosòfiques. Després, a partir de Jung vaig entendre els símbols i el llenguatge dels mites. L’estudi de les tradicions espirituals, sobretot del judaisme i del cristianisme, em va permetre avançar en una interpretació també espiritual de la veritat revelada i em va incentivar en la motivació per la comprensió metafísica i teològica de la realitat. Reconec que a vegades he avançat per alguns territoris d’una forma una mica autodidacta, la qual cosa té les seves limitacions, en soc conscient, però també he pogut gaudir d’alguna avantatge, com és que he pogut relacionar l’aprenentatge més teòric amb l’aprenentatge provinent de l’experiència de l’autoconeixement i la vida interior. Finalment vaig poder avançar en una visió unificada.
En aspectes més acadèmics he dirigit i estic dirigint tesis doctorals en el camp de la relació entre psicologia i espiritualitat, he estat convidat a tribunals de Tesi, Titularitat i Càtedra en aquests àmbits (Filosofia, Moral, Metafísica). He realitzat algunes publicacions en revistes internacionals. I és un camp al que, si Deu vol, podré dedicar alguns esforços en els propers anys.
Vaig fer de President a la Fundació Francesc Sagrera que, apart de promoure el procés de beatificació del sacerdot escolapi singular i Servent de Deu Francesc Sagrera, pretén posar en primer pla els valors espirituals per damunt dels valors materials. També col·laboro amb la publicació d’articles en un bloc a CatalunyaReligio.cat.
