El temps de les institucions

(Article publicat a catalunyareligio.cat. Dill 19/3/2012)

En aquests moments de crisi què seria de la nostra societat, amb aquests percentatges d’atur tant elevats sobretot entre els joves, sense la família? Més enllà de tot sistema de protecció social, que lamentablement té les seves limitacions, la família acull i té cura de les persones. La família fa una funció insubstituïble. I se’n parla poc. Per altra banda com seguirien endavant moltes persones sense la xarxa d’institucions que els donen suport per qüestions ben elementals: aliments, roba, vinculació social... En temps de dificultats més que mai es fan presents les institucions.

Les institucions poden ser naturals, com la família, de voluntariat, però també econòmiques, socials, educatives o religioses... Hi ha institucions de tot tipus que fan la funció de cobrir les necessitats de pertinença i vinculació que tenim les persones. Però les institucions permeten sobretot una cosa molt important i insubstituïble: l’actuar col·lectivament. Els objectius de les institucions van més enllà del que pot aconseguir una persona per si sola, tenen finalitats i propòsits col·lectius, finalitats que només es poden assolir amb la cooperació dels seus membres.

Les institucions permeten també una altra cosa important com és la realització de les persones. Són un àmbit on s’aprèn a estar i a col·laborar amb altres, respectant unes normes, un àmbit on compartir inquietuds i projectes amb altres persones, on aprendre a servir i a mobilitzar-se per objectius col·lectius, on aprendre a assumir responsabilitats no pel bé particular sinó pel be de tots. Són en definitiva un àmbit per fer real un compartir efectiu. També un àmbit on aprendre a reconèixer les pròpies limitacions, corregir i procurar en el futur fer les coses millor. En definitiva un àmbit on aprendre i realitzar-se com a persona.

Hi ha també institucions polítiques, però aquestes avui semblen desbordades pels problemes actuals. Això ens hauria de portar a una reflexió: Per certa ciència social sembla que només les institucions públiques representin el bé comú que tindria la seva màxima expressió en l’estat, que estaria per damunt del bé particular o privat. Quan deuen estar canviant les coses quan avui gairebé tothom defensa la necessitat que hi hagi més emprenedors, que creïn empreses i donin feina a les persones! És a dir que el que era interès exclusivament privat sembla que va agafant matisos d’interès general... 

La ciència social és deutora del pensar liberal en el que els agents socials són els individus i els seus drets. Encara fascina a alguns l’ideal del ciutadans lliures i iguals discutint a l’àgora els afers de la ‘polis’... Però la realitat és que les institucions, que articulen aportacions valuoses col·lectives, són un agent social sense el que no es pot entendre la societat d’avui. No es pot prescindir de les institucions que –com dèiem- són agents socials de primer ordre a reconèixer, estimular i també a protegir. Això no va en contra de l’estat, que amb recursos limitats, haurà d’establir regles de joc i arribar on la societat no pugui arribar, per garantir drets bàsics: igualtat d’oportunitats, benestar mínim per tothom, etc. Tanmateix les institucions, que articulen la iniciativa de la societat, són potser l’actiu més important per fer front a aquest context de crisi en el que estem. Sense cap dubte és el temps de les institucions.

Grup de recerca Psicologia, Persona i Context

(Article publicat a Catalunya Religió. Dill 12/3/2012)

Després d’uns dies amb grip, que m’ha mantingut allunyat de les meves activitats habituals, reprenc poc a poc la normalitat. Un aspecte que volia compartir amb els lectors és l’aprovació per part del vicerectorat de recerca de la Universitat Ramon Llull d’un nou grup de recerca en el que estic vinculat: el grup de recerca “Psicologia, Persona i Context”.

La recerca com se sap és una part consubstancial al ser de la Universitat. Apart de la recerca de cada professor, cada cop s’estila una recerca més professionalitzada i especialitzada, amb indicadors objectius d’índex d’impacte de les publicacions en revistes internacionals, projectes competitius, etc. No serveix de molt pensar que potser les coses haurien de ser d’una altra manera, així que la nostra facultat ha apostat des de fa anys par ajudar a aquest tipus de recerca professional i competitiva.

Aquest tipus de recerca es fa fonamentalment en grup. En concret aquest nostre grup està format per 62 persones entre membres del grup, doctorands i col·laboradors. S’ha creat el grup a partir de la fusió del treball de grups anteriors. Els companys de grup varen escollir-me com a IP (Investigador Principal) del grup. Passo a compartir breument en que consisteix l’activitat del grup. El text que segueix és una mica tècnic perquè és un text consensuat entre els investigadors per explicar l’activitat del grup:

El grup centra el seu treball en la comprensió de la persona humana en totes les seves dimensions (biològica, psicològica, social, espiritual). Amb un arrelament en la comprensió de la psicologia i ’antropologia, es focalitza en les característiques que presenten les diferents etapes del cicle vital de la persona amb un èmfasi especial en la infància i la vellesa. També interessa al grup comprendre les situacions i circumstàncies del context que faciliten o dificulten els processos d’adaptació i canvi humà.

Més enllà d’aquesta comprensió, el grup entra també en l’aprofundiment en les aproximacions professionals que són facilitadores dels processos de canvi, en especial la psicoteràpia, amb un èmfasi concret en perspectives integradores i amb la inclusió de la totalitat de la persona, donant importància a les dimensions relacionals (aliança terapèutica, estil del terapeuta), i també de les dimensions més emocionals, amb la musicoteràpia, per exemple. Interessa també l’aplicació d’aquests coneixements a situacions concretes en les que estan implicats els vincles afectius (pèrdues, processos de dol, adopcions, acolliment familiar) o la motivació (addicions convencionals i noves, especialment les addiccions a conductes en la societat en xarxa).

L’objectiu és proporcionar una major consciència a la persona, un major autoconeixement de les seves potencialitats i del seu talent (competències emocionals i socials), tenint en compte i potenciant totes les dimensions que estan actuant (també la dimensió espiritual). Aprofundim en aquest sentit en el potencial que aporten perspectives com la psicologia positiva o el “mindfulness”. També interessa comprendre en profunditat la creació de coneixement sobre la persona, tant des d’una perspectiva epistemològica, com ontològica i metodològica, així com els contextos que faciliten la formació de les persones (educació superior).

Les línies de recerca del grup i els responsables de línia són:

1) Infància. Dra. Roser Vendrell

2) Constructivisme i Psicoteràpia. Dr. Lluís Botella

3) Psicologia positiva. Dra. Ursula Oberst

4) Addicció a substàncies i a conductes en la societat en xarxa. Dr. Xavier Carbonell

5) Avaluació i intervenció en Psicologia Clínica. Dr. Sergi Corbella

6) Musicoteràpia. Dra. Carme Solé

7) Adopció i acolliment. Dra. Meritxell Pacheco

8) Processos de dol. Dra. Olga Herrero

9) Psicologia i Espiritualitat. Dr. Josep Gallifa

10) Vellesa. Dra. Carme Solé

11) Creació de coneixement (línia transversal)

Oferim l’expertesa del grup per qualsevol col.laboració que pugui sorgir.

El web del grup es pot trobar a:

http://www.blanquerna.url.edu/web/interior.aspx?alias=fpcee.recerca.psicologia.persona-i-context&idf=2&id=2979

Davant uns temps de dificultats

(Article publicat a catalunyareligio.cat. Dill, 27/2/2012)

No és cap secret: els temps que vivim no són fàcils. Ens hem anat trobant amb molts canvis, les notícies ens parlen cada dia de més i més problemes i no sembla que es vegi el final. Pot semblar que s'hagin debilitat algunes certeses i seguretats que teníem sobre el sistema en què vivim (econòmiques, laborals, institucionals, polítiques, ...). Potser algunes dificultats se'ns han manifestat també a nivell personal, o la nostra xarxa propera familiar, d'amistats, de treball, etc. Sigui quina sigui la situació de cadascú, aquesta sensació de major precarietat no és precisament còmoda.

Hi ha una dimensió objectiva de les dificultats que no voldria pas minimitzar, ni frivolitzar amb ella. Alguns ho passen malament, potser estan a l’atur, potser han hagut de reduir el nivell de consum de bens, etc. I sempre és objectivament més difícil suportar una situació de dificultat quan es ve de d’una anterior d’abundància, que no quan ja s’està acostumat a la precarietat. Estem doncs en el lloc difícil. Això és especialment aplicable a la gent jove que va créixer en la situació d’optimisme anterior i ara es troba amb menys oportunitats de les que pensava que tindria, amb aquestes taxes d’atur juvenil tant elevades. 

Més enllà d’aquesta dimensió objectiva, que hi és, hem de ser conscients tanmateix que també hi ha una dimensió més subjectiva, que té a veure amb la consciència que tenim d’aquestes dificultats i de com actuem, o almenys intentem actuar, malgrat la incomoditat dels temps . Possiblement aquests temps d’ara ens posen més “a prova”. Una primera actitud davant les dificultats de qualsevol tipus, comuns en aquests nostres dies (personals, laborals, etc.), és la de pensar: "no puc amb elles", "és massa per a mi", o bé: "no és el moment per actuar", "vaig a esperar temps millors i a posposar les meves decisions ", o també "vaig a procurar seguir com estic ". Fins i tot pot semblar justificable pensar que: "La responsabilitat és dels altres (sistema financer, polític ...), així que jo no puc fer-hi res", “que ho arreglin els responsables que han creat el problema!”. Són actituds comprensibles, potser raonables, i que semblen portar-nos a una certa seguretat immediata. No obstant això aquestes actituds possiblement no contribuiran molt a canviar la situació a nivell global i segurament tampoc a nivell personal, ja que la situació incòmoda probablement seguirà com abans.

Una altra actitud possible és la de prendre consciència que la sensació de major pressió i estrès pot ser un indicatiu de la necessitat de canviar per fer les coses de forma diferent. A nivell de desenvolupament individual podem tenir aquesta percepció quan estem a punt per avançar en un àmbit de la nostra vida (econòmic, professional, relacional, espiritual, ...). Podem respondre amb pors i dubtes o entendre que se'ns presenta una oportunitat per responsabilitzar-nos i comprometre'ns més. La novetat de la situació que es dóna ara és que sabem que segurament no obtindrem els resultats immediatament. Potser era un miratge d'altres temps per alguns pensar que anaven a aconseguir resultats ràpids amb un petit esforç. Ara potser toca actuar amb una major consciència i valor, perquè els resultats no es veuen immediatament.

La forma de respondre a aquest repte que se'ns presenta té una indefugible dimensió personal. Alguns podran pensar que és un bon moment per invertir en formació per preparar un futur diferent, altres potser podran decidir que malgrat tot pot ser bo prendre la iniciativa encara que sigui assumint algun risc més, també pot ser un moment per assumir responsabilitats encara que costi una mica més i s’hagi de treballar més per aconseguir el mateix. Tanmateix segur que és un moment de replantejament a fons de les prioritats que tenim. Quines són les coses realment importants a la vida? Què ens fa feliços? Tot això ens hauria de portar a ser més conscients que hem de tenir més en compte els altres, servir més i compartir més. En definitiva segurament és temps de posar el petit gra de sorra de part de cadascú, encara que sigui en una petita esfera de la nostra vida, per contribuir a apropar un futur millor. Un objectiu per aquest temps de Quaresma?